You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Història dels fets polítics i socials que esdevingueren a Calella durant la segona República, crisis municipals, vida política i social, la guerra civil de 1936-39 i les seves repercussions en l’àmbit local.
Historial dels esdeveniments polítics i socials a la població de Canet de Mar durant els anys de la Guerra Civil i la postguerra franquista. Persecució de persones, col·lectivització d’empreses, racionament d’aliments, arribada de refugiats, èxode d’exiliats. Xavier Mas i Gibert (Canet de Mar, 1942). Historiador, poeta i escriptor. Col·laborador de la premsa local i comarcal, ha estat membre del consell editorial del diari El Punt. Ha redactat els continguts de diverses poblacions del litoral (Canet de Mar, Sant Pol de Mar, …) per a les successives edicions de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Ha realitzat diversos projectes i estudis per a administracions locals i ha publicat obres de divulgació turística.
“Nuestro propósito ha sido desenmascarar a Pujol precisamente en cuanto se refiere a aquella época, la menos conocida de su vida –no le faltan motivos para esconderla, tal como veremos– y que resulta fundamental para hacerse una idea cabal del personaje y poder interpretar su actuación posterior. Es en sus años de infancia y de juventud donde están muchas de las claves para descifrar su existencia. Él mismo afirmó en relación a esta época que «este primer volumen [de sus Memorias] explica cómo se fue creando una personalidad». Es la llave de paso a su pensamiento y acción política, pues, como dijo él mismo, «no se podría entender nada de mi quehacer político y social ...
Contributions sur les représentations de la guerre civile espagnole dans l'historiographie, la littérature, le cinéma, la presse et l'enseignement depuis la mort de Franco, en Espagne et en Europe.
Anàlisis precís i amb documentació de primera mà d’una època especialment difícil de la història de Sant Cugat del Vallès i de Catalunya en general. Amb la República acaba el caciquisme a Sant Cugat i arriben al poder les forces polítiques que representaven les classes populars: els republicans federals que des del segle XIX representaven les aspiracions dels rabassaires i dels obrers que s’integraran tardanament a Esquerra Republicana de Catalunya.
Una obra col·lectiva importantíssima per a la història dels Països Catalans als segles XIX i XX. Conté milers de biografies de dirigents obrers i sindicals, i pel que fa al segle XIX de signataris de manifestos i documents polítics o sindicals significatius. Pel que fa al segle XX incorpora, també, tots aquells obrers que en algun moment de la seva militància varen tenir la delegació del seu partit o del seu sindicat en un congrés, conferència o assamblea representatius.
Aquest treball focalitza -en un àmbit tan concret com el de Mataró- l’impacte de les tensions i debats socials que planaren sobre Europa, Espanya i Catalunya entre els anys 1936 i 1945. La confrontació es produí entre els partidaris d’anorrear la realitat econòmica i social precedent -amb el desig de construir un món més just i solidari- i els qui intentaven salvar el model social que els havia vist néixer. Com a tota tragèdia humana això es féu enmig d’un aiguabarreig dels ideals més nobles amb les passions més vils. Vuitanta anys després dels fets és l’hora de donar la paraula als seus protagonistes.
Els viatges del capità Moreu parteix dels copiadors de cartes, registres d’operacions mercantils i quaderns de bitàcola del pilot i capità de vaixell, Francesc Moreu i Oliver. L’autor narra els quatre viatges del capità Moreu amb el seu bergantí la Puríssima Concepció i aporta informació fefaent del comerç amb Amèrica i els riscos que comportava.
En aquest treball s'estudien les dades referents al santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer, que presenta un gran volum de material arqueològic. Cronològicament cal situar-lo entre els segles IV aC i II dC, com a lloc on es practicaven sobretot rituals d'ofrena i de comensalitat. Fins alguna resta permet afirmar que el lloc encara fou visitat esporàdicament amb finalitats cúltiques en la tardoantiguitat. L'anàlisi inclou l'estudi del material preibèric, datable majoritàriament en l’edat del bronze, que a priori no tindria a veure amb cap cerimonial religiós.
Política i interessos del patriciat mataroní, sobresortint en el camp de l’economia, i amb notable influència sobre el govern de la ciutat. Com a annex, uns quadres dels casals i arbres genealògics de totes aquestes famílies de la burgesia local.