Welcome to our book review site go-pdf.online!

You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.

Sign up

Els Masferrer
  • Language: ca
  • Pages: 181

Els Masferrer

Can Masferrer és un dels edificis amb més història de Montornès del Vallès. Si bé la construcció és d'estil renaixentista, la primera referència documental de l'indret on avui s'aixeca aquesta masia es troba en un testament de l'any 972, on es llegeix que el paratge era conegut amb el nom de vilar d'Abdela. Amb el pas del temps, un dels masos d'aquest vilar (petit nucli de població pagesa) creix en importància i esdevé el mas Boada de Viladordila.

Història de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense i Cesaraugustiana (1215-1835)
  • Language: ca
  • Pages: 420

Història de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense i Cesaraugustiana (1215-1835)

Primera història global dels benedictins claustrals que van viure als monestirs de la Corona d’Aragó des de la constitució de la Congregació Claustral arrel del concili de Letran de 1215 fins a la seva desaparició després de l’exclaustració general de 1835. Després d’investigar i consultar diferents arxius, entre els quals els de la Corona d’Aragó, de Barcelona, del monestir de Montserrat, del Fons de la Santa Seu del Ministeri d’Afers Exteriors i de l’Arxiu Històric Nacional, de Madrid, l’autor ha pogut reconstruir el funcionament de l’esmentada congregació.

Cicles pictòrics i arquitectura obliqua al set-cents. Barcelona i la Mediterrània
  • Language: ca
  • Pages: 369

Cicles pictòrics i arquitectura obliqua al set-cents. Barcelona i la Mediterrània

  • Categories: Art

Aquest volum ofereix, d’una banda, una reflexió i una anàlisi de les pintures de palaus i centres religiosos de la Barcelona dels segles XVII i XVIII i, de l’altra, un estudi sobre l’adaptació de l’arquitectura obliqua proposada per Juan Caramuel y Lobkowitz en ciutats com ara Nàpols o Vigevano. El seu tractat Architectura civil recta, y obliqua (1678) fou un dels compendis més decisius d’aquell temps per l’audaç plantejament de l’autor, un monjo cistercenc, arquitecte, matemàtic i astrònom, que va suggerir de deixar enrere el cànon arquitectònic clàssic basat en l’harmonia, la simetria i la proporció —descrit per Vitruvi al segle I aC—, i obrir les portes a una nova plasticitat de les formes amb solucions constructives obliqües. A partir dels programes artístics implementats a la capital catalana i del referent de Caramuel, Cicles pictòrics i arquitectura obliqua al set-cents situa en l’època i l’espai un gran nombre d’artistes i obres que evidencien les inquietuds culturals, religioses i històriques de l’època moderna.

Manuel Sanchis Guarner: el compromís cívic d’un filòleg
  • Language: ca
  • Pages: 310

Manuel Sanchis Guarner: el compromís cívic d’un filòleg

Professor, investigador, mestre i amic, Manuel Sanchis Guarner ha estat un dels nostres més grans filòlegs, compromès no sols en l’estudi de la llengua sinó també en la defensa del seu ús i del seu prestigi social. Aquest llibre ens acosta al savi i al mestre, de la mà d’una sèrie de testimonis autobiogràfics, d’amics i de col·laboradors.

  • Language: ca
  • Pages: 572

"Per ço que la vila no vage a perdició"

Al filo de 1380, el municipio de Cervera, como otros tantos de Cataluña, se enfrentaba al creciente desequilibrio entre gastos e ingresos y el platillo de la balanza se inclinaba, de forma cada vez más alarmante, hacia el lado de unos dispendios abrumadores. Por ello parece muy adecuado que P. Verdés haya decidido comenzar por el elemento capital que estuvo en la base de casi todas las vicisitudes experimentadas por la institución municipal y, más allá, por todo el núcleo urbano: el desmesurado endeudamiento censal. Más en concreto, explica con todo detalle cómo los regidores de aquella importante villa gestionaron su deuda y qué consecuencias tuvo dicha gestión, sobre todo, en la...

La Catalunya del barroc vista des de Girona
  • Language: ca
  • Pages: 684

La Catalunya del barroc vista des de Girona

None