Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Cent anys d'associacions de periodistes a l'Ebre
L'any 1924 va veure la llum l’Associació de la Premsa de Tortosa, la primera entitat corporativa dels periodistes de la ciutat i la seua regió. L'associació aplegava bona part de les persones vinculades a la professió al territori en uns moments en què a Tortosa es van arribar a publicar fins a quatre diaris d'ideologia diversa. De la mà de Maria Mestre i Josep Bayerri, el present volum analitza la trajectòria centenària de les associacions de periodistes al territori: des de la Guerra Civil al franquisme, des de la revifada dels anys seixanta —amb el Grup de Premsa— a principis del 2000, amb l’Associació de Comunicadors de la Regió de l'Ebre i l’actual Demarcació de Terresm de l'Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya. I tot posant sempre de relleu la tasca feta al servei de la societat pels professionals de la comunicació ebrencs al llarg d'un segle.
Quimeres
"En aquest excel·lent llibre, Montserrat Duch tracta amb gran rigor unes temàtiques que avui constitueixen uns dels principals punts de discussió d'historiadors, polítics i molta gent interessada no sols pel nostre passat més immediat, sinó també pel present democràtic que ens ha tocat viure. L'obra planteja, en primer lloc, els complexos camins del republicanisme català per tal de construir uns instruments de sociabilitat propis. Igualment, aborda la temàtica ben actual de les polítiques commemoratives i de la selecció dels llocs de memòria. I finalment ens presenta un conjunt de reflexions i estudis sobre la polèmica qüestió de les polítiques públiques de memòria." (Fragment del pròleg de Borja de Riquer)
174 Ex-libris de Frederic Mauri
En els ex-libris de Frederic Mauri hi veiem la traça que té l’artista a escollir, en cada cas, no solament la simbologia escaient, sinó també la cal·ligrafia més idònia i la precisa distribució. Manel Ollé ens els relaciona, els contextualitza i els descriu amb detall i en una prosa rica de vocabulari i de modismes propis de les Terres de l’Ebre.
Ebrencs del segle XX
Durant el curs 2008-09 el Campus Terres de l’Ebre de la URV va organitzar un cicle de conferències dedicades a personatges de la història social, política i econòmica del territorio ebrenc del segle XX. Aquestes conferències pretenden presentar una mostra de les moltes figures d’intel·lectuals que han sorgit al territori: Agustí Querol Subirats, Joan Cid i Mulet, Jaume Ferran i Clua, Víctor Beltrí, Jesús Moncada, Marcelí Domingo, Francesc Gimeno, Felip Pedrell, la nissaga dels Ballester, Francesc Mestre i Noé, Rafael Vidiella, Artur Bladé Desumvila i Sebastià Juan Arbó.
Ebrencs del segle XIX
A partir del cicle de conferències "Personatges de la història social, política i econòmica del territori ebrenc al segle XIX" organitzades per la Universitat Rovira i Virgili al Campus de les Terres de l’Ebre, l’any 2007, apareix Ebrencs del segle XIX: Jaume Tió i Noé per Juan Antonio Gonzalez; Joan Abril i Guanyabéns per Jacobo Vidal Franquet; Jules Carvalho, per Emeteri Fabregat; Manuel Porcar i Tió per Emili Llorente; Teodoro Gonzalez, per Josep Bayerri; Ramon Cabrera per Roc Salvadó Poy i el Context social i econòmic del territori ebrenc al segle XIX, per Xavier Ferré Trill. Aquesta publicació fa un recull d’aportacions sobre alguns dels personatges i les seves trajectòries, per a la memòria històrica, per al reconeixement i la identitat territorial i per a la posada en valor del patrimoni intel·lectual de les Terres de l’Ebre.
De l'Olivetti al teletreball
Periodistes: premsa de paper, ràdio, televisió, gabinets de comunicació, digitals, gratuïts, podcast, investigació... són modalitats d’un ofici que ha evolucionat d’acord amb les tecnologies disponibles i les transformacions de la societat. Un cop d’ull al darrer mig segle de professió, a cavall entre la memòria històrica, l’experiència viscuda i la recerca com a base per a posteriors treballs.
Honoris Causa de la Universitat Rovira i Virgili
El 2021 commemorem els cinquanta anys de la recuperació dels estudis universitaris a Tarragona i el trentè aniversari de la creació de la Universitat Rovira i Virgili. Per això hem volgut celebrar aquesta efemèride publicant un llibre que recull els discursos de tots els doctors i doctores honoris causa que ha investit la nostra institució. En total són 46 les persones amb aquest títol honorífic que reconeix una trajectòria acadèmica, científica o professional excel·lent.
Camp de Tarragona: realitat metropolitana
Aquest recull de treballs analitza la problemàtica de la complexitat de nivells d'administració a Catalunya i, en concret, al món local. S'aposta per la creació, per a l'àmbit territorial del camp de Tarragona, d'una nova entitat, de caràcter metropolità, amb capacitat d'assumir els reptes de gestió amb les grans infraestructures i els serveis públics, que per diversos motius cap dels altres ens (comarques, Diputació, ajuntaments aïlladament) no poden assumir.
L'esguard de la Societat Catalana de Geografia (1935-2020)
L'esguard de la Societat Catalana de Geografia és una mirada a la Geografia des d'aquesta societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), al llarg de la seva trajectòria (1935-2020). Aquest llibre és el resultat d'un programa de recerca finançat per l'IEC durant tres anys i executat per sis membres de la Societat Catalana de Geografia (SCG), que hi han exercit diverses tasques directives. Hom hi analitza el desenvolupament de la Geografia a Catalunya a través de la pròpia SCG, en el context científic, social i polític dels seus vuitanta-cinc anys. És per això que el repàs de l'activitat desplegada per la Societat es fa tenint en compte la història de l'entitat i la del país, amb la mirada fita en l'evolució de la ciència geogràfica, parant atenció als seus paradigmes i a les metodologies i tècniques emprades. Aquest llibre fa balanç d'anys en els quals ha mancat una major complicitat amb el món universitari i adreça la mirada a un futur en què la SCG vol continuar contribuint a la difusió de la recerca i a garantir la plenitud científica de la llengua catalana.
