Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Esyllt T. Lawrence
Esyllt T. Lawrence: una gal·lesa entre dracs es un estudio que pretende recuperar la trayectoria intelectual de la única persona que durante los años de la posguerra española hizo de puente entre el mundo catalán y el galés. Desde sus años de educación universitaria en Cambridge, la estancia en la Universidad de México, sus vínculos con el grupo de exiliados catalanes en este país y el matrimonio con el escritor Lluís Ferran de Pol, hasta los más de cuarenta años entre Arenys de Munt y Arenys de Mar, Esyllt T. Lawrence siempre mostró un interés constante por las letras y por dos lenguas minoritarias, la galesa -la propia- y la catalana -la de adopción. Esta dedicación en cu...
Mestres de mestres (2ª edició)
El 5 d’octubre de 1867 s’inaugurava la Escuela Normal de Maestras de València amb el suport de la Universitat, l’Ajuntament i la Diputació de València. Al llarg de 150 anys, aquesta institució pública, seglar i, en el seu origen, de caràcter específicament femení, ha format les mestres que han educat les dones en les escoles valencianes. El recorregut per la seua història ens mostra el doble compromís pedagògic i social de professores i alumnes, els esforços per convertir-la en un centre renovador i de prestigi en el primer terç del segle XX, la desfeta durant el franquisme i les dificultats per la recuperació pedagògica fins arribar a l’actual Facultat de Magisteri. Al mateix temps, ens permet una mirada a l’evolució de la societat valenciana i les tensions produïdes entre els models de dona més innovadors i aquells més tradicionals. Tot plegat, unes pàgines de la història de l’educació valenciana, fins ara desconegudes, on les dones van ser les protagonistes indiscutibles.
Veure dins els versos
Un estudi complet i exhaustiu de la producció poètica publicada de Joan Fuster. Llibre a llibre i poema a poema, recorre des dels inicis en la premsa valenciana fins als poemaris més representatius de la seua època de maduresa creativa. A més de recuperar poemes dispersos en diverses publicacions al llarg dels anys cinquanta i seixanta, transcriu i comenta, per primera vegada, els poemes en castellà publicats en la revista Verbo, que Joan Fuster fundà i dirigí junt amb José Albi en la dècada dels quaranta. “Veure dins els versos”, que naix a partir de la tesi doctoral de l'autor sobre la poesia de Joan Fuster, constitueix una aportació decisiva per a conèixer l'obra poètica d'un dels intel·lectuals de la cultura catalana més importants del segle XX.
L'exili republicà
Aquest volum reuneix els textos de la pràctica totalitat de les ponències, comunicacions i intervencions a les taules rodones corresponents a les jornades "L'exili republicà: política i cultura", que tingueren lloc a Palma, al Centre Cultural la Misericòrdia, entre el 18 i el 20 de novembre del 2009. L'objectiu d'aquest encontre, organitzat pel Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, va ser establir durant uns dies un espai de debat interdisciplinari entorn de l'impacte polític, social i cultural de l'emigració dels derrotats de la Guerra civil de 1936-39.
La cultura en la Universitat de València: 1985-2019
Con motivo del XX Aniversario del Centre Cultural La Nau y del 520 de la Universitat de València, este libro recoge la historia de su actividad cultural entre 1985 y 2019. Toma como punto de partida la aprobación de sus Estatutos, que supusieron el inicio de su andadura democrática y autónoma, y que ya la definían como una institución difusora de cultura en el seno de la sociedad. Para cumplir con esta misión, la Universitat de València ha desarrollado innumerables iniciativas y programas en el terreno de las artes escénicas, la literatura, el cine, la música, las exposiciones, la cultura científica, el debate público o el patrimonio cultural. Esta obra recoge, por primera vez en un único volumen, el camino recorrido en cumplimiento de la que constituye una de sus principales funciones: el desarrollo de una cultura crítica transformadora de la realidad social y favorecedora de la convivencia democrática, plural y en igualdad.
Joan Fuster: relacions personals, relacions literàries
Les relacions de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) amb alguns dels autors del país amb qui va tenir un contacte intel·lectual, i en algun cas també personal, més estret i enriquidor –Josep Pla, Salvador Espriu, Sanchis Guarner, Carles Riba, Eugeni d’Ors...– apareixen analitzades amb rigor en aquest llibre, absolutament imprescindible per a entendre fets cabdals en la trajectòria de l’assagista valencià. El volum recull les intervencions dels participants en les sessions de les III Jornades Joan Fuster, celebrades a Sueca el 2005, on es tractaven aquelles relacions, junt amb un altre referent de gran importància en la formació de Fuster, com a pensador i com a escriptor –Michel de Montaigne, creador de l’assaig modern–, i s’oferia, a més, una visió molt detallada dels contactes de Fuster amb l’exili català i amb la Barcelona cultural entorn de la dècada de 1950. Les actes de les dues primeres jornades estan també editades per la Càtedra Joan Fuster.
comparatisme en els escriptors catalans, El. La literatura comparada a Catalunya
L’etapa esplendorosa de la literatura catalana de principis del segle XX es produí gràcies a un estol d’escriptors que desplegaren la seva activitat tant en el terreny de la ficció com en el de la crítica i la traducció. Molts d’ells compartien una mirada obertament europea, universal, fins i tot en èpoques en què el context polític suscitava reaccions col·lectives de desafecció al vell continent, si no d’oposició frontal. Aquest volum, centrat en alguns dels autors que —no sempre de manera premeditada— van entrelligar la creació catalana amb la dels principals corrents europeus, ens ofereix una lectura innovadora de la història literària basada en el comparatisme. Crítics de la categoria de Carles Riba, Joaquim Folguera, Marià Manent, Lluís Montanyà, Joan Sales i Joan Ferraté, entre d’altres, es van avançar al seu temps advocant per una visió comparatista que van difondre abans del reconeixement públic de la disciplina. El seu enfocament no sols permet de redescobrir-los com a escriptors clàssics, sinó de rellegir-los més enllà del cànon, posant-los en relació amb l’estètica europea.
Jaume Vidal Alcover
La desena Jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català no podia ignorar de cap manera l'any del centenari del naixement de Jaume Vidal Alcover (1923-1991). Aquest quadern no és una transposició de les ponències de la Jornada, sinó que inclou també altres textos. I, val a dir que, si fins ara els estudis i la bibliografia sobre Jaume Vidal Alcover eren escassos i esparsos, els articles que aquí presentem són un pas important perquè ens ofereixen noves visions i perquè ens aporten, des de diverses òptiques i gèneres, noves dades i detalls sobre la seva trajectòria intel·lectual i literària i una bibliografia actualitzada, a més de documentació inèdita.
