You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Este libro tiene como objetivo primordial proponer elementos de reflexión, teóricos y prácticos, sobre aspectos de educación, salud y calidad de vida, de los procesos de socialización, identidad, género y de la construcción de la interculturalidad. A lo largo de los diferentes capítulos se constata que existe una clara relación entre la ética, la felicidad y las «acciones», específicamente en relación con la salud mental y física y, por ende, en relación con las acciones educativas y socializadoras. Se trata de promover y asegurar una convivencia armoniosa del género humano con su entorno natural, el mundo espiritual y las futuras generaciones. Esto es trabajar para conseguir una parte de felicidad, calidad de vida, la vida buena y el buen vivir.
Aquest llibre reflexiona globalment entorn de la situació a l'àmbit educatiu, tot centrant-se en els diversos elements imbricats i especialment en la figura del docent. En aquest sentit, als mitjans de comunicació apareixen constantment informacions explicant situacions conflictives i díficils que el docent ha de tractar dia a dia dins les aules. Públicament, s'interroga si el professor ha perdut l'autoritat que tenia anteriorment davant la societat, les famílies i els alumnes. Molts responen afirmativament d'una manera contundent i radical. A l'actualitat, el context social i cultural posmodern determina unes determinades metodologies als centres i unes interaccions socials específiques entre docents i alumnes. Les relacions entre els actors socials a l'aula són més igualitàries, horitzontals, dialogants i democràtiques.
En estas páginas se trata el tema de la estigmatización territorial, un rasgo característico de un nuevo régimen de marginalidad surgido a consecuencia del desequilibrio capitalista y fortalecido por la aplicación de políticas de corte neoliberal. La Mariola es un barrio de Lleida que está inmerso en un proceso de estigmatización. En este estudio, se han analizado las consecuencias internas de este proceso, poniendo el punto de mira sobre los efectos en las relaciones sociales y la reproducción social cotidiana de los habitantes de La Mariola. Se ha hecho un breve recorrido por la historia del barrio y se ha contextualizado, de forma general, su realidad social. A partir de aquí, se examina minuciosamente el proceso de estigmatización y sus consecuencias, a lo cual sigue un conciso análisis de los diferentes tipos de violencia referentes al estigma.
La escuela ha sido estudiada, demasiadas veces, separada de la sociedad, como un ente aislado del exterior. Muchas investigaciones analizan la escuela y proponen nuevas metodologías sin tener suficientemente en cuenta el contexto social y cultural. En este libro se analiza la escuela franquista de manera íntimamente imbricada con la sociedad de su tiempo. Los hechos acaecidos en la escuela tienen relación y significación con la sociedad en la que suceden también; la comunidad interroga e implica siempre a la escuela. La educación tiene una relación constante y directa con la estructura social y cultural. \r Este libro pretende analizar la Modernidad, así como su plasmación en la sociedad y la escuela española del siglo XX, concretamente, durante el franquismo.\r
La cooperació entre els humans és un enigma. Cap ésser viu coopera amb els seus congèneres tant com ho fem els humans. A nivells diferents, aquesta és una característica general de totes les societats i de tots els temps històrics. Fora de casos molt particulars, hi ha raons evolutives que expliquen per què la cooperació altruista és tan poc freqüent en la biosfera del nostre planeta. ¿Per què som els humans diferents de la resta d’éssers vius? ¿Què impulsa els humans a realitzar aquests actes tan inusuals? Amb les eines que ens proporcionen l’antropologia i la biologia evolutiva, aquest llibre intenta donar una resposta a aquest misteri.
Sota el títol Aigua per al pa, aigua per al sucre, aquest treball estudia el paisatge agrari de la Séquia de Palma i la Séquia d'en March, dos sistemes hidràulics que es localitzen a la partida de l'Alfàs, enclavada entre els rius Serpis i Vernissa i inserida als termes municipals d'Ador, Palma i Beniarjó, a la Safor (País Valencià). Gràcies a la combinació de l'arqueologia hidràulica i la documentació escrita, l'estudi evidencia que la Séquia de Palma fou construïda a mitjan segle XIII per la societat cristiana -tot i que probablement reaprofitava en part una canalització prèvia d'origen andalusí- a fi d'ampliar la superfície irrigada i consolidar el poblament cristià a P...
El procés constituent de les Corts de Cadis va posar a prova el reformisme borbònic de la monarquia absoluta. A partir de l'evocació de la tradició constitucional catalana els diputats catalans van evidenciar el fracàs del règim de la Nova Planta, tot criticant l'arbitrarietat règia, el despotisme ministerial, la parcialitat de la justícia, l'excessiva pressió fiscal i la ineficàcia de l'aparell administratiu. No obstant això, la Nova Planta va suposar l'assimilació del Principat de Catalunya a la nació espanyola, l'acceptació de la uniformitat cultural, l'adhesió incondicional a la dinastia borbònica i la defensa d'un Estat centralista. En tot cas, la Constitució de 1812 va significar la fi de la Nova Planta i la institució d'un Estat liberal de dret que segons la consideració dels parlamentaris catalans va permetre restituir les llibertats perdudes l'any 1714.
El llibre ens condueix, a partir d’un recorregut documentat exhaustivament de més de tres segles, a l’anàlisi dels orígens de l’actual confrontació política entre una bona part dels ciutadans de Catalunya i els governants espanyols. El text es pregunta si ens trobem davant d’una nova crisi que acabarà revelant la tradicional impotència política dels catalans per reformar l’estat nació; o si, en canvi, el conflicte acabarà palesant que ja no hi ha camí de tornada, que el trencament polític és irreversible i que, tard o d’hora, es materialitzarà. L’autor considera que la narració històrica és allò que pot explicar millor què volen avui els catalans. I per fer-ho ens ofereix un text que estudia amb deteniment com han estat les relacions polítiques entre els catalans i els governants espanyols des de mitjan segle XVII fins als nostres dies. És a dir, ens ofereix una visió a llarg termini que mostra la persistent voluntat de diàleg de Catalunya per aconseguir el reconeixement de la seva peculiaritat nacional a través de la seva autonomia (sobirania).
Este libro sobre investigación y docencia en Comunicación y Sociología de las Organizaciones presenta investigaciones y propuestas docentes en relación con la innovación y los retos que supone la docencia en dichas materias sociológicas y de comunicación y la propia investigación en ciencias sociales. Este libro cuenta con el apoyo del Comité de Investigación 15 de la Federación Española de Sociología (FES), la Asociación Iberoamericana de investigación en Sociología de las Organizaciones y de la Comunicación (AISOC), integrada en la Asociación Internacional de Sociología (ISA), y el Grupo de Estudios Sociedad, Salud, Educación y Cultura (GESEC). Este es un libro riguroso y pertinente en los ámbitos de la docencia e investigación de la Sociología de las Organizaciones y la Comunicación, que va a ocupar un lugar reconocido por su interés en la innovación y los retos en las organizaciones. Presenta una estructura equilibrada entre capítulos más teóricos con otros más empíricos y prácticos, fruto de la investigación en la docencia, la reflexión y el debate consiguiente en Ciencias Sociales.
El libro analiza la historia de las cuatro revoluciones industriales y sus relaciones con el empleo, así como sus vínculos con el pensamiento de economistas como Marx, Keynes y Schumpeter. A continuación, nos sumerge en el universo actual del desplazamiento de la riqueza hacia el acceso y control sobre los datos y los flujos de información, en estrecha connivencia con la digitalización de la vida y la desregulación abanderada por el neolibe-ralismo. El mundo de la llamada pos-verdad, la proliferación de bulos que crean estados de opinión o interfieren en procesos (formalmente) democráticos, la profundización a escala mundial de la brecha de la exclusión, los intentos desde países...