You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Les paraules seleccionades s'han extret de conversacions amb persones velles de Gósol anotades durant més de trenta anys sobre diferents temes que contemplaven llegendes, contes, acudits, narracions o simplement dià legs. No tenia en aquell moment el propòsit de fer un diccionari, sinó simplement transcriure aquelles explicacions rebudes. Ara, desprès de revisar-les, he pensat en recollir algunes de les paraules anotades i fer-ne un petit diccionari. Per fer la definició de cada paraula he tingut en compte el context de Gósol i en molts casos s'ha consultat el diccionari Català -Valencià -Balear Alcover Moll, modificant la definició, ampliant-la o posant exemples; en altres, la definició s'ha hagut de elaborar totalment.
El reto que plantea conseguir una plena integración de las personas inmigradas continúa dando que pensar, proponer y experimentar.
Al volum tercer s’analitza l’ambientació del Curial (geopolÃtica, indumentà ria, música, numismà tica, herà ldica...) i es desxifra una elaborada i curiosa onomà stica, amb una evident cà rrega al·legòrica (la Güelfa, l’Arta, Là quesis, Tura, Melchior, etc) i clars paral·lelismes amb personatges històrics de l’Europa cavalleresca del segle xv. Figures com Renat d’Anjou, Gherardo Dandolo o el duc de Venosa són ridiculitzades per haver-se oposat als projectes d’Alfons el Magnà nim. Alguns protagonistes de la ficció literà ria (Curial, Boca de Far, Ambròsio de SpÃndola, el senyor Salanova, Salonés de Verona, Del Chastell...) evoquen els noms d’amics i de rivals del gran camarlenc i diplomà tic Enyego d’Àvalos. D’altres (Maça-Cornell, Cardona, Martines de Luna, Ximenes d’Urrea...) reten homenatge a cavallers criats amb ell a València, que ocupaven altes responsabilitats de govern al Nà pols del 1445.
Quart lliurament d’un projecte destinat a posar al dia per a un públic ampli l’edició de les anomenades "quatre grans cròniques" publicada per Ferran Soldevila el 1971. El text ha estat revisat filològicament i es presenta amb ortografia modernitzada. L’abundant anotació de carà cter històric, un dels aspectes més valorats d’aquella primera edició, és aquà completada i corregida a partir de la bibliografia posterior sobre el rei Pere i la seva obra.
La ‘Crònica universal de 1427’, escrita la segona meitat del segle XV, s’emmarca en un context històric en què la redacció d’aquests tipus d’obres historiogrà fiques no era cap novetat. De fet, aquesta ‘Crònica’ dona per finalitzat el perÃode de major efervescència quant a la producció de cròniques universals en català , que van viure una època d’esplendor al llarg dels segles XIV i XV. L’obra es pot dividir en tres parts molt desiguals entre si: a la primera, la més extensa, l’autor narra la història bÃblica des del Gènesi fins a la mort i passió de Jesucrist. La segona part es fonamenta en les dues principals autoritats medievals, la imperial i la pontifÃ...
El jesuïta reusenc Pere Gil i Estalella (1550-1622) fou una personalitat rellevant del seu temps: lul·lista, assessor de bisbes i institucions, confessor de virreis, defensor de les bruixes, qualificador del Sant Ofici, procurador dels processos de canonització de sant Ignasi a Barcelona, Manresa i Montserrat, tres vegades rector del col·legi de Betlem de Barcelona, rector del col·legi de Monti-sion a Palma i provincial d’Aragó de la Companyia de Jesús. Entre les seves obres destaquen la publicació d’un art de ben morir i la traducció al català del Contem[p]tus mundi. Aquest llibre ofereix l’edició del manuscrit 112 de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (BPEB), qu...